Ella no habia fet res que no hagués de fer.
Estava totalment pendent i dedicada a la seva comunitat com ningú, asumia que cada desició important havia de sortir del seu cap i donar les pertinents ordres als seus fills per asegurar la prosperitat de la familia.
No tenia temps per descansar, els seus fills no tenien ningú més que se'n cuidés.. de mare només n'hi ha una... però el fet és que ni dormint descansava... els malsons l'atrapaven un cop rera l'altre amb aquell esser que l'havia empressonat de jove i havia abusat del seu cos obligant-la a procrear, VIOLADA i TORTURADA aquell esser depravat tot seguit li prenia els seus fills i no els tornava a veure més en vida ,i cada cop que tornava aquell assassí li demostrava què n'havia fet amb els fills mostrant-l'hi amb orgull cada peça que portava penjada del cos parlant amb un llenguatge que no entendria mai... però no calia.
L'amor de mare ja li havia traduït el que calia... aquell monstre havia matat els seus fills... els havia caçat.... perseguit... torturat... Si aquelles cadenes no fossin tant fortes i tensades....ja li demostraria qui es el depredador de qui...
Ni tan sols aquella fred tan intensa que la mantenia en estat mig aletargat era suficient per aturar aquell sentiment tan profund d'odi...
- "Ara això ja ha passat" -pensava ella- "...gràcias als meus nens m'he alliberat i hem format un niu... tenim menjar i els meus ous poden obrir-se fora aquella horrible màquina... bons nens meus heu alliberat la mare...
Tenim menjar suficient i tenim bestiar per fer que més ous poguin neixer i augmentar la familia... ja ens ocuparem del bestiar que ha entrat a les coves de casa... nem cap a casa... nem cap al niu i valtros els meus fills grans no em deixeu sola que ja soc gran i m'heu d'ajudar a arribar-hi..."
.
.
.
-"NOOOOOOOOOOO!!!!!, QUE HA PASSAT? ELS MEUS NENS MOREN AMB DOLOR... UN ENEMIC HA ENTRAT A LES COVES? EL BESTIAR ENS ATACA? NO POT SER...."
-extret dels pensaments de la Reina Xenomorfa coneguda per molts com LA REINA ALIEN, en el moment que els DRACS arriben per "netejar les instal.lacions infectades"...
ui ui ui.....
ResponEliminaojo, que jo en se d'un que va acabar la seva vida dient, " no, no podem matar aquest Ogre, segur que te ogritos per algún lloc".
Bé, com que no em permet escriure al diari de campanya, ho posso aquí. ja ho posaràs al seu lloc Albert.
ResponEliminaSituació:
Continuem submergits a una nau Atlant sota terra a pocs kilòmetres de Barcelona amb uns pocs almogàvers, un caçador
de la zona que em pogut rescatar i 4 Dracs ( Jonhy-Fora de combat recuperant-se, Jaume-en plenes facultats ( o gairebé,
ja m'enteneu xD), Jordi-pistoleroman al 100% i jo que estic en plenes facultats físiques però començo a trobar a faltar una
altre dosis de cafeïna ).
L'últim atac dels Aliens ens han destroçat, 2 aliens adults, 2 de joves i un Pretoriá han reduït el grup a tan sols 3 almogàvers
operatius, 1 almogàver inconscient, en Roc ferit, el pobre caçador que suposo que deu estar pensant que collons li va passar
per el cap per afeixi-se al nostre grup en comptes de sortir per potes cap a l'exterior, i nosaltres, els Dracs de Barcelona.
El Predator fa estona que no contesta per el comunicador, o és mort o malferit.
Em perdut la comunicació amb l'Atlant al entrar en la zona orgànica que cobreix els pasadissos de la nau.
Hostilitats:
El primer que decidim és que un almogàver m'acompanyi al passadís de ventilació perquè no ens tornin a fer cap altre emboscada.
La teoria es senzilla, l'almogàver mou un centinela que apunta cap enrere mentre jo avanço poc a poc amb un altre centinela apuntant
endavant. En cas que algun Alien es mogui per davant o per darrera els centineles els detectaran i començaran a disparar.
Al passadís principal la tàctica és la mateixa, però en aquest cas hi han 2 centineles davant i 1 darrera.
A uns 50 metres detectem una sala molt gran i escoltem clarament la mamà alien, ara començara la carnicería. Per fi el Predator
dona senyals de vida, sembla que també s'apunta a la festa.
Tàctica per el combat, sencilla i rastrera, ens aturem a pocs metres de l'entrada de la sala i aprofitem els 8 metres d'amplada del pasadis
fem sonar la nostra canço de destrucció....... fletxes amb granades ( Jordi, va ser un èxit l'idea ) acompanyades de varis llança-granades
disparant sense descans durant varis assalts. Pobres Aliens fins i tot feien llàstima...... val, no feien llàstima xD, que se jodan ¡!!!!
Entre tantes explosions i esquitxades d'àcid sembla que el Predator a decidit entrar a la sala ....... ( cucharon per el Predator xD a qui
se li ocurreix ficar-se enmig d'una pluja de granades ¿? )
Sembla que les explosions han afectat al Predator que a través del comunicador demana ajuda i apel.la a l'honor...... ui, a algú se li ha escapat
un parell de granades aprop de la posició del Predator, perquè estava allà o és un Alien allò ¿???
Sort que una vegada netejada la sala un valerós Drac ( Jordi) arrisca la seva pròpia vida entrant a la sala per localitzar al pobre Predator que, per
sort, havia activat un mecanisme que feia soroll "digital" perquè el puguem localitzar sense problemes ( o es que ha activat la autodestrucció?? :P )
Assegurada la zona i desprès de perdre un altre almogàver per qüestions que ara no venen a cuento ( Jaume deixa la consola xD ) em portat tots
els ferits a la infermeria, inclòs el predator que ha rebut varis impactes i una bona cueta-da de la mamà Alien.
L'Atlant ha fet algun tipus de tractament que l'hi ha tret uns quants anys de sobre i s'ha equipat com un soldat ( a bones hores ...... ) crec que
tot i que el tractament han canviat el seu físic molt, esta realment cardat.