Dong fe davant de Deu i de l’església que he posat la meva vida al servei del Rei i la corona Catalana, que he passat gran part de la meva vida lluitant contra els enemics vinguts d’arreu amb valor i honor. Sempre he lluitat colze amb colze amb els meus germans almogàvers sense defallir ni arronsar-me davant de res ni de ningú. Res m’havia fet trontollar la meva fe... fins que vaig entrar al servei d’uns cavallers i grans de la corona coneguts com el DRACS. Des que la meva vida depèn d’ells he vist coses que ni en els meus pitjors malsons hauria imaginat. Juntament amb ells he confrontat la màgia de criatures satàniques, he vist moure’s els arbres amb els meus ulls i diria que els he sentit parlar, he lluitat contra criatures que el mateix infern no voldria i he vist morir un rere l’altre els meus companys a una velocitat que a qualsevol altre li hauria llevat el seny. No podria dir si aquests “DRACS” són sants o diables... o les dues coses al mateix temps, ja no se que pensar. La única cosa que si se de segur, és que si continuo amb vida quan acabi el meu jurament vers el Rei, penjaré les armes i em retiraré al monestir més apartat que les meves cames em permetin arribar i dedicaré la resta de la poca vida que em quedi a netejar tos els pecats que de forma voluntària o involuntària hagin pogut embrutar la meva anima.
En memòria dels que ja no poden parlar...
Per Deu, el Rei i Sant Jordi Tinent primer Rock Dels llops grisos dels DRACS
Confessions d’un Almogàver;
ResponEliminaDong fe davant de Deu i de l’església que he posat la meva vida al servei del Rei i la corona Catalana, que he passat gran part de la meva vida lluitant contra els enemics vinguts d’arreu amb valor i honor. Sempre he lluitat colze amb colze amb els meus germans almogàvers sense defallir ni arronsar-me davant de res ni de ningú.
Res m’havia fet trontollar la meva fe... fins que vaig entrar al servei d’uns cavallers i grans de la corona coneguts com el DRACS.
Des que la meva vida depèn d’ells he vist coses que ni en els meus pitjors malsons hauria imaginat. Juntament amb ells he confrontat la màgia de criatures satàniques, he vist moure’s els arbres amb els meus ulls i diria que els he sentit parlar, he lluitat contra criatures que el mateix infern no voldria i he vist morir un rere l’altre els meus companys a una velocitat que a qualsevol altre li hauria llevat el seny.
No podria dir si aquests “DRACS” són sants o diables... o les dues coses al mateix temps, ja no se que pensar.
La única cosa que si se de segur, és que si continuo amb vida quan acabi el meu jurament vers el Rei, penjaré les armes i em retiraré al monestir més apartat que les meves cames em permetin arribar i dedicaré la resta de la poca vida que em quedi a netejar tos els pecats que de forma voluntària o involuntària hagin pogut embrutar la meva anima.
En memòria dels que ja no poden parlar...
Per Deu, el Rei i Sant Jordi
Tinent primer Rock
Dels llops grisos dels DRACS